Aclarint que es fa fosc
Escriure coses em servix per a reorganitzar el meu cap que sol ser un pandemònium.
És molt difícil per a mi mantindre els meus pensaments controlats, fins i tot la major part del temps renegue de la utilitat de fer una cosa així.
En fi, encara que m'agrada pensar que em mantinc intacta, que sóc completament autèntica i que
el món no em canvia...tots sabem que el món se li posa a un pels nassos
amb esmolada eficàcia.
Amb tot, crec que em desmarque prou bé i per sort m'he trobat amb algú que porta apuntat a este partit més temps que jo.
Finalment dir (a modus d´advertència) què: si estos foren relats açò seria literatura. I no ho és.
Estos són balcons als quals aguaite mentre moc el mobiliari del meu saló intentant trobar l'equilibri químic que em permeta callar la boca quan toca i parlar quan siga apropiat.
Pel que fa al meu còmplice podeu saber més escoltant Matices para un hombre bello.
Tanqueu la porta a l'eixir.
