Vint anys no són res
Pilar va nàixer en 1968 a les portes de la dura dictadura militar uruguaiana.
Condicionada per un ambient creatiu i un pare amb un profund compromís sociopolític la seua adolescència transcorre
en esta època negra del seu país. Prompte li toca assumir el fracàs matrimonial dels seus pares i el llarg exili polític de son pare a Espanya i prompte comença la seua recerca de comunicació que justifica:
"Jo no em puge a un escenari si no tinc res a dir. El tipus que vol pujar-se a un escenari perquè l'aplaudisquen no és un artista. Pot ser un mercenari la qual cosa ja és prou temible. Però és més possible que siga un idiota i els idiotes amb poder mira com posen el món."
En 1991 grava el seu primer treball "ESCALA DE VALORES" que voria la llum acabat de en 1995 (EMI URUGUAY). El tema que dóna nom a este primer treball va ser triat com a cortina musical d'un programa periodístic del Canal Oficial de la Televisió Uruguaiana.
Alguns anys després, en 1996 edita "LA LUNA", un treball que reedita en 1999 durante los años que se instala en Buenos Aires (Argentina) durant els anys que s'instal·la en Buenos Aires (Argentina) amb modificacions realitzades per a eixe mercat i on s'anomenarà: "Referencias de La Luna". Al mig del llançament d'este disc coneix un professor espanyol afincat als Estats Units i decidix donar per finalitzat el seu segon matrimoni per a radicar-se a Europa i així aportar proximitat a una relació que nou anys després reconeix com:
""...la més intensa i estable de la meua vida, incloent la meua relació amb els meus pares i excloent la relació amb les meues filles".
A Madrid es produïx el seu acostament al tango per casualitat quan li proposen la realització d'un Jingle per a un programa de l'Emissora Intercontinental.. Idea i realitza l'adaptació del tango "Silbando" de S. Piana en funció del perfil del programa.
"El tango em pareixia un gènere excessiu fins que la vida em va mostrar com pot ser d'excessiva. Llavors vaig ser una oient curiosa encara que per un temps distant. Necessites vivències i humilitat per a abordar-lo. És el que ocorre amb totes les coses intenses: els defuges mentre el teu camp visual és curt... encara que això no significa que no estiguen allí."
Al febrer del 2002 va ser convocada per la direcció del Festival Internacional de Tango de Granada per a representar este Festival en el seu llançament en la ciutat de Madrid. En el marc d'este Festival va participar en l'homenatge al Teatre Isabel la Católica de la ciutat de Granada compartint cartell amb figures de la talla d´Estrella Morente.
En 2003 estrena el seu espectacle "Al mundo le falta un tango", escrit i dirigit per l'artista, un espectacle de tango de fusió que se val del tango com a matèria primera per a una proposta "poc convencional, moderna y picant" o que ”utilitza el tango per obrir portes i finestres cap a allò essencial de les coses".
Este espectacle compta amb el suport de músics d'alt nivell i trajectòria com el pianista i compositor cubà Juan Castillo i el baixista i cel·lista xilé Sebastián Fuenzalida.
